3.- DEFICIT ZERO

Aquesta tambè és una mesura obvia i evident, però que des de un punt de vista polític ni es comenta!

Qualsevol empresa privada, i els seus gestors, saben sobradament que si tenen dèficit més de dos anys (per no dir 1 any) no tè viabilitat econòmica. Curiosament, tots els pressupostos de gestió política preveuen sistemàticament un dèficit del 2% o el 3% any darrera any. Qui m'ho pot explicar?
Es absolutament lògic que la situació arribi a un colapse econòmic, el deute augmenta i augmenta i ara pràcticament no es genera ni per pagar els deutes. Si ho traduim a l'economia familiar, cada any hauriem gastat un 2% més dels diners ingressats. Si aquest fet perdura arriben els embargaments i altres "desfetes domèstiques".

Quin és el problema? Els compromisos adquirits, subvencions anuals, ajudes familiars, despeses socials, despeses culturals, despeses gastos corrents derivades d'obres faraòniques en tots els ajuntament (pràcticament sense excepció)...., despeses de tota mena, fan pràcticament inviable arribar el dèficit zero. Mentre any darrera any incrementem el nostre deute.

Recordo un llibre de Jordi Pujol, la "Cultura del NO"; en aquell llibre feia una reflexió de la facilitat que tè la societat per demostrar el seu descontent, i on ningú està disposat a perdre un petit dret adquirit, o està disposat a acceptar una situació. En aquell moment es referia a possibles inversions en infraestructures (quan de temps hem gestat discutint i manifestant el NO a l'AVE per la Sagrada Familia?), ara torna a passar el mateix amb qualsevol cosa que es vulgui deixar de fer. Si és Sanitat són uns, si es cultura, seran uns altres, si es pujen imostos uns altres,....Crec que entre tots hem de tornar a fer la reflexió i acceptar que s'han de pendre mesures urgents i refer l'economia del país.