Una part del decret de nova planta que cal no oblidar:
Voleu saber els motius per a no oblidar el borbó Felip V, i perquè
al wc li diem cal felip?
Algunes de les disposicions dictades per Espanya, després
de l'ocupació de Barcelona l'11 de setembre de 1714.
Abolició de les Corts de Catalunya.
Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
Extinció de la Generalitat de Catalunya.
Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la
defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien mort a la lluita.
Establiment a Catalunya de l'encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs
camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes espanyoles.
Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d'ensenyar retòrica i gramàtica.
Empresonament dels vint-i-cinc principals dirigents de la defensa de Barcelona,
els quals foren engrillonats i tancats per a tota la vida a llunyans castells, com
Valladolid, La Corunya, Sant Sebatià, malgrat haver estat promès a l'acta
de capitulació de Barcelona el respecte al vençut.
Imposició a Catalunya de la contribució del paper segellat.
Imposició, com a oficial, de la llengua castellana en lloc de la catalana.
Despatxar, sense cap excepció, tots els empleats de la ciutat de Barcelona i
de la Generalitat de Catalunya.
Prohibició als habitants de Barcelona d'anar pel carrer en grups de més
de dos després del toc de retreta.
Creació de l'ominós "donativo" pel qual s'exigia als catalans un
repartiment de més d'un milió de lliures catalanes.
A qui no volia pagar, li enviaven un escamot de soldats a casa seva
amb l'ordre de mantenir-lo a la força, fins que hagués pagat l'impost.
Exili, per ordre del capità general, de molts canonges, religiosos,
nobles, jutges, advocats, escrivans i individus d'altres estaments que
es distingien per l'amor al país.
Ajusticiament a Barcelona el dia 27 de març de 1715 com a vulgars
criminals, de l'il·lustre general català en Josep Moragas i els seus
companys Francesc Solanic, Jaume Roca i Pau Macip, per haver
defensat Barcelona.
Execució al garrot, el 5 d'abril de 1715, d'en Francesc Casllar i Tord,
un dels més valents oficials del Regiment del Roser, que es va cobrir
de glòria durant el setge.
Empresonament durant el febrer i l'abril de 1715, de 3.876 persones.
Moltes foren desterrades i les altres tancades a Montjuïc, Lleida,
Tortosa i Tarragona.
Ajusticiament a la forca, a Girona, dels valents guerrillers catalans,
Noi d'Avinyonet, Joan Oliver i Francesc Montfort.
Execució a Vic, de Bach de Roda. Els coronels Brichfens i Aniell
pogueren escapar de la persecució dels soldats espanyols.
Modificació del règim municipal de Catalunya per a ficar-hi els
corregidors, batlles i regidors de nomenament reial.
Ordre de que qui no fos català pogués ocupar càrrecs públics.
Ordre de que els regidors de la ciutat portessin banda i que les
venerades gramalles dels nostres consellers fossin vestides pels
porters de l'Ajuntament.
Supressió de la Junta de Sanitat de Barcelona.
Prohibició del Sometent a tota Catalunya.
Supressió dels càrrecs d'arxiver de la ciutat, mostassals, guaita de
Montjuïc i cònsols de Barcelona a Nàpols, Sardenya i Palerm.
Prohibició de que els catalans poguessin tindre cap mena d'armes.
Recollida i destrucció dels "Anals de Catalunya", escrits per Feliu de
la Penya, i de tots els escrits publicats durant la guerra.
Enderrocament de tots els castells de Catalunya, la conservació dels
quals no convenia a l'absolutisme reial. Són incalculables les joies
arquitectòniques que van desaparèixer.
Abolició, el primer d'octubre de 1718, de tota la moneda catalana.
Supressió del Dret de Catalunya a encunyar la seva pròpia moneda,
disposant-se que fos rebaixada a una tercera part del seu valor la
moneda dita "ardits de Catalunya".
Prohibició de l'ús de l'espasa als catalans que tenien dret a portar-ne.
Ordre que cap català pogués tenir a casa seva més que un ganivet de
llescar pa, i encara lligat a la taula amb una cadena.
Ordre dictada pel propi Felip V que fos desguarnida la sala del
Consell de Cent, de Barcelona.
Disposició manant que fossin trets del Palau de la Generalitat els
quadres de Sant Jordi i els escuts de les creus i les barres
catalanes. Al seu lloc s'hi posaren retrats de Felip V i escuts,
torres, lleons i flors de lis.
Ordre disposant que cada dia a les dues de la tarda, per a recordar
als barcelonins l'hora de llur rendició, la campana
de la Catedral toqui "Oració del rei".
Ordre disposant que fos baixada del rellotge de la Seu de Barcelona i
feta trossos la campana "Honorata" pel "delicte" d'haver tocat a
sometent durant el setge.
Construcció d'un fort al carrer de Tallers i un altre a Santa Mònica.
Construcció de la Ciutadella de Barcelona. Per fes aquesta obra es van
haver d'enderrocar més d'un miler d'edificis, sense cap compensació,
i es va obligar els seus propietaris a fer l'enderroc i a portar les pedres
a la Ciutadella que es començava a fer.
Obligació als barcelonins de treballar a la construcció de la Ciutadella.
Perquè es vegi de quina manera els pagaven, només direm que un
carro estava obligat a fer deu viatges diaris, i si no els feia tots, perdia
els 21 quartos que se li donaven de jornal.
Cremació per mà del botxí a la sala de Sant Jordi de la Generalitat,
dels documents originals de gran nombre de títols i distincions que
s'havien concedit a poblacions i particulars de Catalunya i a la seva
Generalitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario