INFORME JURÍDIC DRET AUTODETERMINACIÓ

Un dels asos a la màniga que té el president de la Generalitat, Artur Mas, per fixar l'objectiu d'exercir el dret d'autodeterminació de Catalunya són les conclusions d'un informe encarregat a un col·lectiu de juristes catalans de prestigi, que troba en la mateixa Constitució espanyola de 1978 la cobertura legal per emprendre aquest camí.

L'article 96 de la Carta Magna diu que els tractats internacionals que assumeix Espanya passen a formar part del seu ordenament intern. Agafant-se a això, els redactors de l'informe recorden que el Regne d'Espanya va ratificar el 20 d'abril de 1977 el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals aprovats per l'Assemblea General de l'ONU al 1966. L'article 1.1 d'aquests dos tractats diu textualment que "tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació" i que "en virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític, així com el seu desenvolupament econòmic, social i cultural". A l'article tercer d'aquest mateix tractat també es diu que els estats que el subscriuen "procuraran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la carta de les Nacions Unides".

És a dir, que des del moment que Espanya va signar aquests tractats, i d'acord amb la seva Constitució, passa a reconèixer implícitament el dret dels pobles que la conformen a autodeterminar-se, com un dret fonamental contra el que no pot emprendre cap activitat per destruir-lo, segons que es diu en els mateixos tractats.

El Govern d'Artur Mas ha encarregat diversos informes per carregar-se d'argumentació legal reconeguda per la comunitat internacional per emprendre el camí cap a l'autodeterminació. En aquest sentit, cal destacar que la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, és una perfecta coneixedora de la legislació espanyola i de les esquerdes que pot presentar per la seva anterior responsabilitat com a advocada de l'Estat a Catalunya.

Constitución Española de 1978, Artículo 96.

1. Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del  ordenamiento interno. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho internacional.

2. Para la denuncia de los tratados y convenios internacionales se utilizará el mismo procedimiento previsto para su aprobación en el artículo 94.

Instrumento de Ratificación de España del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, hecho en Nueva York el 19 de diciembre de 1966.

Publicado en:

Boletín Oficial del Estado, núm. 103 de 30 de abril de 1977, páginas 9337 a 9343 (7 págs.)

 

ARTICULO 1

1. TODOS LOS PUEBLOS TIENEN EL DERECHO DE LIBRE DETERMINACION. EN VIRTUD DE ESTE DERECHO ESTABLECEN LIBREMENTE SU CONDICION POLITICA Y PROVEEN ASIMISMO A SU DESARROLLO ECONOMICO, SOCIAL Y CULTURAL.

2. PARA EL LOGRO DE SUS FINES, TODOS LOS PUEBLOS PUEDEN DISPONER LIBREMENTE DE SUS RIQUEZAS Y RECURSOS NATURALES, SIN PERJUICIO DE LAS OBLIGACIONES QUE DERIVAN DE LA COOPERACION ECONOMICA INTERNACIONAL BASADA EN EL PRINCIPIO DE BENEFICIO RECIPROCO, ASI COMO DEL DERECHO INTERNACIONAL. EN NINGUN CASO PODRIA PRIVARSE A UN PUEBLO DE SUS PROPIOS MEDIOS DE SUBSISTENCIA.

3. LOS ESTADOS PARTES EN EL PRESENTE PACTO, INCLUSO LOS QUE TIENEN LA RESPONSABILIDAD DE ADMINISTRAR TERRITORIOS NO AUTONOMOS Y TERRITORIOS EN FIDEICOMISO, PROMOVERAN EL EJERCICIO DEL DERECHO DE LIBRE DETERMINACION, Y RESPETARAN ESTE DERECHO DE CONFORMIDAD CON LAS DISPOSCIONES DE LA CARTA DE LAS NACIONES UNIDAS.

 

ARTICULO 27

EN LOS ESTADOS EN QUE EXISTAN MINORIAS ETNICAS, RELIGIOSAS O LINGÜISTICAS, NO SE NEGARA A LAS PERSONAS QUE PERTENEZCAN A DICHAS MINORIAS EL DERECHO QUE LES CORRESPONDE, EN COMUN CON LOS DEMAS MIEMBROS DE SU GRUPO, A TENER SU PROPIA VIDA CULTURAL, A PROFESAR Y PRACTICAR SU PROPIA RELIGION Y A EMPLEAR SU PROPIO IDIOMA.

ARTICULO 47

NINGUNA DISPOSICION DEL PRESENTE PACTO DEBERA INTERPRETARSE EN MENOSCABO DEL DERECHO INHERENTE DE TODOS LOS PUEBLOS A DISFRUTAR Y UTILIZAR PLENA Y LIBREMENTE SUS RIQUEZAS Y RECURSOS NATURALES.