ESTATS INDEPENDENTS

Felip II va anticipar-se al PP (i PSOE) quan va qualificar d'il·legal la pretensió d'holandesos, portuguesos, bolivians, colombians, guatemalencs, mexicans, uruguaians, xilens, dominicans, peruans, guineans, cubans o argentins d'independitzar-se d'Espanya. I què van fer ells? Marxar!
Cap Constitució reconeix el dret a la independència tot i així, més de 120 nacions s'han independitzat en els últims 70 anys.
Catalunya fa el mateix que aquests estats han fet abans, car que Catalunya està per damunt de cap llei i "constitución", per mes espanyola que sigui doncs, contra la voluntat democràtica i majoritària d'un poble ningú no si pot oposar i, si el poble català vota majoritàriament per la independència, Catalunya serà independent. Faltaria més!

Estats independitzats d’Espanya:

1587. Nagasaki (Japó).
1599. Protectorat sobre Cambodja.
1623. San Cristóbal i Nieves.
1624. Barbados.
1632. Antigua i Barbuda.
1640. Portugal
1640. Macau (Xina). Malaca (Malàisia).
1642. Nord de Taiwan.
1654. Santa Lucia.
1655. Jamaica.
1663. Territoris de Ternate, Tidore a Indonèsia i una part de l’illa de Borneo.
1670. Bahames.
1674. Granada.
1700. Territoris de la casa Habsburg: Àustria, Hongria i Bohèmia (avui República Xeca, À, Hongria, parts d'Eslovàquia i Alemanya)
1704. Gibraltar.
1711. Països Baixos, actuals països de Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos , així com alguns territoris de l’actual nord de França, com Artois.
1714. Ducat de Milà (Milanesat)
1734. Regne de Nàpols, actual sud d’Itàlia, junt a les illes de Sicília, Sardenya i Malta.
1783. Dominica.
1794. Oregó, Idaho, Montana, Washington i la part sud d’Alaska, d’Estats Units; i, el sudoest de Columbia Britànica, de Canadà.
1791. Ciutat d’Orà (Argèlia).
1801. Estats de Luisiana, Arkansas, Oklahoma, Kansas, Nebraska, Dakota del Sur, Dakota del Norte, Wyoming, Montana, Idaho, Minnesota i Iowa.
1802. Trinidad i Tobago.
1811. Paraguai i les Illes Malvinas.
1819. Colòmbia i Equador.
1819. Estat de Florida i parts dels estats de Louisiana i Texas,
1821. Guatemala, El Salvador, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, Panamá, Belice.
1828. Uruguai.
1836. Mèxic, que també contenia els estats de Califòrnia, Nevada, Utah, Arizona, part de Colorado, Kansas, Oklahoma, part de Wyoming, i part de Nou Mèxic.
1844. Xile
1845. Veneçuela.
1847. Bolívia.
1863. Argentina.
1865. República Dominicana.
1879. Perú.
1885. Illes Marshall, pertanyents a les Carolines Orientals.
1888. Illa de Pasqua
1892. Illes Gilbert, pertanyents a les Carolines Orientals., foren abandonades el 1885 i ocupades 7 anys més tard pel Regne Unit.
1898. Cuba i Puerto Rico. Florida, Luisiana.
1898. Capitania General de les Filipines, que incloïa Filipines, Marianes, Guam, Carolines i pretensions sobre Sabah a Malàsia.
1898. Diversos assentaments a l’illa de Nova Guinea (avui dividida entre Malàisia i Papúa Nova Guinea).
1899. Palaos.
1938. Illes Salvajes, que pertanyien al conjunt de les Canàries.
1958. Diversos territoris del nord de Marroc: Tetuà, Arcila, Larache, Aulef, Alcazarquivir, Xauen, Bab Taza, Puerto Capaz, Ketama, Torres de Alcalá, Villa Alhucemas, Targuist, Axdir, Ajnoul, Nador y Zeluan.
1968. Guinea Equatorial. Formada per les illes de Fernando Poo, Annobón, Elobey i Corisco, a més de la Guinea Continental Espanyola.
1969. Ifni, territori cedit a Marroc.
1976. Sàhara Occidental (Cabo Juby, Saguia El Hamra, Río de Oro).
2014. Catalunya.

Per cert cap d’aquests països ha volgut tornar a “l’amada pàtria”